Internacionalitzar sí, però a consciència

Ja fa uns anys que des d’institucions i entitats es veu la internacionalització com la solució miraculosa als mals de les empreses. Tant se val si són conjunturals o no, vendre a d’altres països sembla ser que ens ha d’arreglar totes les mancances i limitacions que puguem tenir. És cert que des del 2010, les exportacions espanyoles han crescut prop d’un 60%, i que el nombre d’empreses exportadores s’han incrementat en un 19%. També ho és que les firmes que s’internacionalitzen veuen com la seva facturació depèn cada vegada menys del mercat intern, ja que al estar presents en un major nombre de mercats, el risc de col·lapse es reparteix i es minimitza. Dit això, competir en altres mercats, amb empreses conscients del que suposa la internacionalització, suposa una major competitivitat i sovint en un menor interès per uns mercats interiors que com l’espanyol han estat plans -per no dir desapareguts- els darrers anys de crisi. Però que una empresa s’internacionalitzi no és només una qüestió de voluntat, i un dels errors més freqüents és pensar que és molt més senzill del que realment és. I tot i les esmentades arengues a exportar, encara n’hi ha que s’hi posen massa tard.

Llegir més

 
hashtag_clubcambralleida