0 Items

La Cambra de Comerç de Lleida ha impulsat un treball de recerca per aportar informació rigorosa i útil sobre un fenomen de gran rellevància econòmica i social per a la demarcació: la deslocalització d’empreses cap a altres territoris de l’Estat espanyol. Un informe, elaborat durant els últims vuit mesos i que porta per títol ‘Estudi sobre la deslocalització d’empreses de les comarques de Lleida’, presentat aquest dilluns, que posa de manifest que les comarques lleidatanes perden més d’una cinquantena d’empreses cada any de mitjana, que es desplacen cap a altres territoris.

Uns canvis d’ubicació que no tenen res a veure amb la mida de l’empresa, ja que afecten en la mateixa proporció empreses petites, mitjans i grans, segons les conclusions d’aquest estudi. Pel que fa a sectors d’activitat, cal destacar que els més afectats són el comercial (21,26%) i el de la construcció (14,02%). En aquest sentit, les dades obtingudes, durant el període estudiat (2015-2020), mostren que tots els sectors es deslocalitzen principalment a Barcelona, excepte l’agricultura, la ramaderia i la pesca, que escull Osca com a destí principal.

Pel que fa a les causes de la deslocalització, es constata una casuística força diferenciada en funció del territori de destí. En aquest sentit, les empreses que marxen a Barcelona ho fan per motius molt lligats a la capitalitat, com són les infraestructures, la disponibilitat de treballadors o l’oportunitat d’incrementar clients. Les companyies que se’n van a Osca, en canvi, apel·len a raons de caràcter més polític i econòmic, com l’agilitat administrativa, la predisposició dels responsables públics i la disponibilitat de sòl industrial. En paral·lel, els beneficis fiscals i les subvencions són els principals augments per deslocalitzar-se en direcció a Madrid.

L’estudi sobre la deslocalització d’empreses de les comarques de Lleida, encarregat per la Cambra de Comerç de Lleida i elaborat per Jordi Moreno, investigador del Departament d’Administració d’Empreses de la UdL, Andrei Boar, investigador de l’Observatori de Sostenibilitat de la UPF-BSM, i Oriol Montanyà director de l’Observatori de Sostenibilitat de la UPF-BSM, planteja algunes solucions estratègiques: millorar les infraestructures (aconseguint una connexió amb els corredors ferroviaris i donant nous usos a l’aeroport de Lleida-Alguaire); afavorir l’agilitat administrativa (a través d’una ‘finestreta única’ d’atenció a emprenedors); crear un pol d’atracció d’inversions (amb polígons especialitzats en el sector agroalimentari i fomentant la col·laboració entre universitat i empresa); i prestigiar l’emprenedor i l’empresa (mitjançant un pla de comunicació ambiciós que posi en valor els beneficis que aporta l’economia productiva al benestar del conjunt de la societat lleidatana).

Jaume Saltó, president de la Cambra de Comerç de Lleida, ha fet una crida al grup anomenat com el G6, participat per la Diputació de Lleida, l’Ajuntament de Lleida, la Universitat de Lleida, la Delegació del Govern de la Generalitat a Lleida i les dues Cambres de Comerç, “per ser l’impulsor d’aquests canvis que el nostre territori necessita”. Però no solament ha demanat la col·laboració de totes aquestes administracions, sinó també ha reclamat “el suport d’institucions, patronals, col·legis professionals, sindicats i tota la ciutadania en general”. I ha afegit: “Tots som imprescindibles per encara aquest futur, pensant en les noves generacions de lleidatanes i lleidatans”.

Finalment, i després de comparar la realitat que viuen altres províncies amb una densitat empresarial similar (com per exemple Badajoz, Cantàbria o Valladolid), l’estudi evidencia que Lleida és la població que ha patit un major nombre de canvis de seu social. Per tant, es tracta d’un assumpte que té especial incidència a les comarques de Ponent. En aquest sentit, cal recordar que entre l’1 de gener de 2015 i el 31 de desembre de 2020 van marxar de la demarcació de la Lleida un total de 428 empreses.

Acte multitudinari

La benvinguda d’aquest acte, celebrat a l’Auditori del Centre de Cultures i Cooperació Transfronterera de la UdL, ha anat a càrrec de Jaume Saltó, president de la Cambra de Comerç de Lleida; Jaume Puy, rector de la Universitat de Lleida; Joan Talarn, president de la Diputació de Lleida; i Miquel Pueyo, alcalde de Lleida.

La presentació de l’Estudi sobre la deslocalització d’empeses de les comarques de Lleida ha comptat amb una àmplia representació d’empreses, així com de representants de l’administració local, comarcal, autonòmica i local.