0 Items
  • El doctor en Economia Pública es mostra partidari d’una política econòmica pròpia per a Catalunya al·legant que l’exercici de sobirania “ens ha de fer més productius en el marc d’una estructura econòmica que premiï l’esforç, reconegui el talent i pesi la responsabilitat individual”
  • L’economista i professor de la Universitat Pompeu Fabra ha analitzat els reptes i oportunitats de l’economia catalana al 2018 en el marc del Cicle de Conferències Economia Catalana Present i Futur de Cambra Lleida

El doctor en Economia Pública i professor de la Universitat Pompeu Fabra, Guillem López Casanovas, ha recalcat que després de la crisi, l’Estat espanyol “té la mateixa renda per càpita de fa deu anys i per tant hem tancat una dècada perduda sobre la que pesa la llosa de l’atur” en el marc de la conferència “L’economia Catalana al 2018. Reptes i oportunitats” que ha tingut lloc a la Cambra de Comerç de Lleida en el marc del Cicle Economia Catalana Present i Futur. És precisament la taxa d’atur la que “està fent néixer el fenomen d’una nova ocupació, la del 2×1, és a dir, dues ocupacions en precari per una a temps complert destruïda” en el marc d’un context de creixement que es fa amb un dèficit públic estructural, amb la incertesa del preu del Brent i el progressiu desacoblament dels països que actuen de motor econòmic a nivell mundial.

Per al professor López Casanovas, sovint “les previsions econòmiques es formulen fent servir models en els que no es contemplen aspectes que realment impactes sobre les dades, entre aquestes hi ha el fet que la població cada vegada creix menys i fins i tot en alguns llocs es redueix, que els avenços de productivitat són moderats i que les noves tecnologies estan generant un fenomen de polarització en el mercat de treball”. Alhora, ha explicat que “si bé es cert que la desigualtat global es redueix, paradoxalment augmenta a la majoria de països, ja que el creixement no és suficientment inclusiu”. En la seva dissertació ha dit que “el progrés tecnològic dominant en l’actualitat està substituint un treball replicable i això té especial incidència en un segment de la població molt específic: el que està menys qualificat”. Des del seu punt de vista el procés de globalització ha deixat pel camí els que ha anomenat “els perdedors” i el pitjor -ha dit- “és que aquests es concentren en determinades àrees o sectors de l’activitat”.

L’expert considera que la productivitat del treball s’està mostrant com un indicador poc eficient per assenyalar l’eficiència amb la que es fan servir els recursos i que cal pensar en aspectes com “la contribució del progrés tècnic, el creixement intel·ligent o el lligat a l’esforç” i és per això que els economistes estan a la recerca d’indicadors alternatius al PIB com serien “l’índex de desenvolupament humà o l’Índex de qualitat del creixement que tenen en compte els eixos fonamentals del creixement introduint conceptes socials com la salut o l’educació.

Pel que fa a la situació econòmica a la zona Euro, López Casanovas ha explicat que s’ha recuperat el creixement però amb els riscos associats al deteriorament del comerç mundial que es reflectirà en la debilitat de la indústria i el retrocés en les exportacions si el dòlar es continua debilitant. Per contra, l’economia catalana ha dit, “desestressa una societat estressada fiscalment pressionada i plena de peatges” i ha alertat que “la democràcia de cristall que tenim no és prou transparent” i que “millorar el finançament no vol dir més despesa”. Per això ha apostat per una política econòmica pròpia que recuperi la indústria amb intel·ligència i conreï una cultura de major responsabilitat”. López Casanovas ha destacat el get que l’economia catalana disposa d’una important aportació del sector industrial que se situa en el 20,8%, per sobre de la mitjana europea i té el comerç exterior com un dels puntals del seu creixement. De fet, ha dit “el saldo comercial en relació al PIB de Catalunya és un dels més elevats dels països de la zona Euro, per davant d’Holanda, Espanya o fins i tot Alemanya” i això “li atorga una bona capacitat de finançament internacional”. En aquest sentit ha aportat una dada: el saldo comercial internacional de Catalunya ha passat de ser deficitari el 200 a tenir superàvit el 2016, mentre que les relacions comercials amb la resta de l’estat han passat de tenir un superàvit del 12,6% el 2000 a només el 6,3% el 2016.

López Casanovas ha apostat per una política econòmica pròpia que obri la porta a establir nous referents i això vol dir una administració pública basada en “el principi d’austeritat, eficiència i servei de qualitat a la ciutadania. Un model amb procediments administratius i judicials senzills, ràpids i que maximitzin la seguretat jurídica dels particulars garantint els seus drets; amb una fiscalitat sobre empreses i treballadors que afavoreixi la inversió, l’ocupació i l’atracció de talent garantint recursos per a les polítiques de cohesió social interna, essència de l’Estat del Benestar”. Això passa també per “una aposta decidida per la millora educativa, reforçant i prestigiant la formació dual, universalitzant el dret a l’educació preescolar (0-5) i generalitzant l’ensenyament de l’anglès, però també sent generós amb els desvalguts i respectant escrupolosament els compromisos a molt llarg termini com les pensions o els drets meritats”.

Newsletter

Newsletter

Suscriu-te al nostre butlletí per estar al dia de les últimes activitats, cursos i notícies de la Cambra de Comerç de Lleida.

Gràcies per subscriure't a la newsletter de la Cambra