Jaume Saltó, president de la Cambra de Comerç de Lleida
Des de la institució que presideixo hem cregut oportú comptabilitzar amb el rigor que calia la realitat de les inversions executades a les nostres comarques en els darrers 20 anys.
Existeix en el món empresarial i també en la societat en general lleidatana, una inquietud generalitzada per la manca de pes específic del territori de la Plana de Lleida, Pirineus i Aran respecte a les polítiques d’inversions que s’han dut a terme en els darrers anys per part de les administracions públiques.
Davant aquesta situació, vàrem creure oportú des de la governança de la Cambra de Comerç de Lleida identificar i monitorar les inversions de les diferents administracions públiques en el nostre territori; donat que creiem que és una tasca de responsabilitat institucional que ha d’ajudar a col·laborar amb les administracions per tal d’identificar aquelles inversions de caràcter públic que necessita i demanda el teixit empresarial.
Aquesta anàlisi ens pot permetre identificar aquelles inversions que des del vessant empresarial són necessàries per millorar la competitivitat de les nostres pimes i per descomptat es traduiran en millores econòmiques i socials. Així doncs, hem volgut endegar un estudi que ens permeti respondre a les següents qüestions: Quin és el volum total d’inversió pública que ha rebut el territori de Lleida en els darrers anys? En quines àrees s’han destinat aquests recursos?
Alhora creiem que cal conèixer i analitzar si aquestes inversions són eficients en funció del pes econòmic que generem i si són equitatives respecte a la resta de territoris catalans en funció també de la població i del territori.
Dels resultats de l’estudi podem destacar que en els darrers 20 anys, Lleida ha rebut l’11% de la inversió de la Generalitat, un percentatge superior al seu pes en el PIB (5%) i en la població (6%) de Catalunya. Aquesta major inversió s’explica per la seva gran extensió territorial (40% de Catalunya), la dispersió poblacional i l’especialització agrícola. De fet, les polítiques de transport i d’infraestructures agràries i rurals representen el 64% d’inversió al territori. El Segrià concentra un 33% de la inversió rebuda per la Generalitat. Tot i això, des de la perspectiva empresarial tenim molt clar que les inversions fetes en el nostre territori són insuficients i, per tant, cal que aquestes siguin inversions intel·ligents.
Si analitzem els resultats de les inversions pressupostades per l’Estat a Lleida en l’última dècada, aquestes han caigut dràsticament fruit de la crisi financera del 2008 i de la finalització/reducció de les inversions en grans projectes com és el cas de l’AVE (dècada prèvia), carreteres (A-22, A-14) o el Canal Segarra-Garrigues. Aquest fet es reflecteix també en termes de pes d’inversió amb relació al pes econòmic i demogràfic de Lleida respecte a Catalunya.
És evident doncs el poc pes de Lleida en la inversió actual del MITMA a Catalunya (Rodalies, Corredor Mediterrani…), en comparació amb el MAPA, que destina el 100% de la seva inversió a Catalunya a la província de Lleida. I d’altra banda, si analitzem la inversió prevista podem comprovar que en el cas del MITMA aquesta solament és d’un 24% del pressupostat. Si analitzem una altra empresa estatal com ADIF tenim que en el cas de la línia Lleida-Cervera-Manresa aquesta solament suposa el 10% de la inversió prevista.
Davant aquesta situació, des del món empresarial exigim que les inversions es duguin a terme tenint en compte criteris empresarials, analitzant els impactes directes, indirectes i induïts sobre el nostre territori; per tant, que tinguin un retorn en termes de desenvolupament econòmic i social.
Hem d’estar amatents totes les institucions en els nous projectes que estan pendents i que poden esdevenir intel·ligents, com el Pla de Rodalies de Lleida, la integració de la línia de Lleida-La Pobla amb Balaguer com a centre logístic, el tren dels cims i per descomptat el projecte estratègic de l’Spaceport a l’Aeroport de Lleida-Alguaire.
La modernització de les nostres infraestructures de reg també són inversions intel·ligents que poden contribuir en la millora de la tecnologia i la competitivitat del nostre sector primari.
La Cambra de Comerç de Lleida vol esdevenir un lobby empresarial que vetlla per defensar aquelles palanques de millora de la competitivitat de les empreses lleidatanes. És per això, que després d’analitzar aquestes dades, l’ens cameral seguirà treballant per donar-li continuïtat. I per aconseguir-ho, des de la Cambra de Comerç de Lleida disposarem d’una eina al servei del món empresarial lleidatà i de la societat en general, que ens servirà per reivindicar i ajudar que les inversions públiques de les nostres terres esdevinguin intel·ligents.
