Article de Jaume Saltó, president de la Cambra de Comerç de Lleida
Tarragona ha acollit aquesta setmana la jornada DAFO, una trobada que té com a principal objectiu dinamitzar i aprofundir en les relacions econòmiques i socials dels territoris de Lleida i Tarragona. Es tracta de tenir clar que sumar esforços contribueix a potenciar aquesta Catalunya Nova.
Sens dubte, Lleida i Tarragona tenen molts aspectes en comú, que si som capaços de deixar egos a una banda i compartir estratègies comunes, podem avançar en una millora del desenvolupament econòmic i social d’aquests territoris.
Per posar exemples, des de Lleida, Tarragona sempre s’ha considerat el nostre port natural. I aquests dies aquesta sinergia està en boca de tots, ja que l’Ajuntament de Lleida i l’Autoritat Portuària de Tarragona treballen conjuntament per desenvolupar la terminal ferroviària de mercaderies del futur polígon de Torreblanca-Quatre Pilans, un projecte estratègic per a totes dues institucions i per al conjunt de l’economia lleidatana.
I és que la demarcació de Lleida necessita nodrir-se de les oportunitats que planteja el pool industrial de Tarragona, la zona portuària i les seves infraestructures. Uns equipaments que han de sumar sinergies amb un important projecte que es prepara a la demarcació de Lleida: l’estació intermodal de mercaderies.
I no sols hem de remar plegats centrats en el transport marítim, sinó també per carretera. En aquest sentit, és vital potenciar la connexió amb Tarragona a través del Túnel de Lilla, una infraestructura d’un quilòmetre i mig de llargada, que millorarà el tram final de la tan esperada autovia, que connectarà les regions de Lleida i Aragó amb la Costa Daurada, sense haver de passar pel conegut Coll de Lilla (N-240). La finalització d’aquesta infraestructura, reduirà els temps de connexió entre Lleida i Tarragona uns 17 minuts, xifra molt interessant des de la vessant logística.
És ben sabut que potenciar la indústria és clau pel nostre territori; però crear més sòl industrial per acollir noves empreses que vulguin arrelar-se a les nostres comarques és vital per fer créixer Lleida i les nostres contrades. La indústria dinamitza i és un factor d’estabilitat. Però també cal incorporar a partir d’ara un vector de sostenibilitat en tots els projectes industrials. Molts veuen l’hidrogen com una amenaça, però cal revertir la situació i veure-ho com una oportunitat, com una alternativa als combustibles fòssils que cal saber aprofitar.
Això sí, no podem fer un discurs polític parlant d’energies renovables i de projectes sostenibles, si després no ho hem de complir. En aquest mateix sentit, també cal exigir a les administracions que es compleixin els pressupostos i les inversions que s’han aprovat pel territori. De no ser així, el món empresarial viu una pèrdua de competitivitat brutal, que els impedeix continuar creixent i realitzar-se.
Cal recordar que l’Estat espanyol té alentides algunes infraestructures. Segons xifres del Ministeri d’Hisenda, l’any passat, el Govern central no va executar ni la meitat de la inversió prevista a Catalunya, amb un 36% de compliment. És evident, doncs, que aquesta manca d’inversions produeix des de la vessant empresarial una pèrdua de competitivitat difícil de contrarestar per les nostres empreses.
Turisme i gastronomia
El turisme també s’ha de convertir en un altre pool d’atracció tant per Lleida com per Tarragona. Hem d’aconseguir que el turisme de costa es desplaci també cap a l’interior, i que vulgui visitar la nostra demarcació, potenciant principalment la gastronomia, com un dels principals motors per aquest turisme. I és que Lleida compta amb cuiners mediàtics de renom que atreuen cada any milers de visitants que volen tastar les seves delícies.
Hem de ser capaços de poder atreure una part del turisme que arriba a la Costa Daurada. Tenim actius històrics, culturals, gastronòmics i paisatgístics que ben promocionats han d’atreure aquests visitants.
Estem doncs davant d’una nova oportunitat que com a territori no podem desaprofitar, és l’hora de la Catalunya Nova.
