0 Items

Article de Jaume Saltó, president de la Cambra de Comerç de Lleida

En els darrers anys s’ha produït a les Terres de Lleida un fenomen de deslocalització d’empreses força rellevant i que preocupa de manera important als agents econòmics i socials del territori. En aquest sentit, cal definir una estratègia compartida per tal de capgirar aquesta situació, que està provocant un empobriment de l’economia lleidatana i una fuga de talent que es fa difícil en aquestes condicions poder retenir. D’altra banda, es constata una manca d’inversions per part de les administracions, tant central com autonòmica, i amb l’afegit que del poc diners pressupostat solament s’ha executat en un 26% a la nostra demarcació. Aquesta situació posa de manifest que la societat civil lideri un clam conjunt d’exigència per esdevenir un territori competitiu.

Per aquestes raons, la demarcació de Lleida necessita un revulsiu que la catapulti cap a una molt millor situació. I per aconseguir-ho, hem de tenir un projecte clar de territori. És per això que cal que tots els agents econòmics i socials, juntament amb les administracions, remem en una mateixa direcció. Posant de manifest arreu les potencialitats d’aquestes terres, des de la Plana, al Pirineu i l’Aran.

Ens cal un projecte unit, sense ideologies i egos. Tots som necessaris i no podem excloure ningú. Hem de treballar per evitar fuga de talent i la seva atracció. Hem de ser capaços de poder comunicar arreu les oportunitats que tenim a les nostres terres; des de la Plana fins al Pirineu i l’Aran.

Amb les fortaleses que tenim, hem d’anar cap a un model econòmic fonamentat en una economia verda, digital i sostenible en el temps. L’agricultura, els recursos hídrics i energètics estan jugant un paper cabdal en el futur de l’economia mundial. I en tenim un bon exemple en què està passant en aquests moments a Europa. És per això, que els territoris que tinguin una dependència excessiva d’aquests 3 factors ho tindran molt difícil; però en canvi, nosaltres tenim dos dels 3 factors on tenim una solvent expertesa.

Lleida també compta amb bones comunicacions, que la connecta de manera viària i ferroviària amb els principals mercats; tenim una situació geoestratègica immillorable; la nostra universitat disposa d’experts de reconegut prestigi en els seus camps de recerca en l’àmbit mundial; tenim un Parc Científic i Tecnològic que pot acollir empreses d’alt valor afegit; tenim projectes en cartera, com Torreblanca-Quatre Pilans que han d’acollir el veritable Hub Agroalimentari del Sud d’Europa; tenim empresaris i empresàries amb molt de talent i capacitat emprenedora; fruïm d’unes condicions de qualitat i benestar superiors a les grans metròpolis.

Tenim unes molt bones condicions. Però ens hem de creure que estem capacitats. Ens cal molta més confiança i capacitat per unir esforços, per planificar un futur que ens permeti disposar d’un territori atractiu, competitiu i sostenible en el qual hi puguin desenvolupar-se i arrelar-se les futures generacions.

Visió de futur

Però el creixement i el canvi no seria possible si no ens adaptem a les necessitats del món i entomem els canvis amb impuls i energia. En aquest sentit, Alfons Cornella, el ponent d’enguany de les Nits Cambra, celebrada el passat 21 de juny a la Seu Vella de Lleida, així ho va plasmar durant la seva exposició. Estem en un moment que és vital aplicar la capacitat de la tecnologia més sofisticada a resoldre els problemes més simples, però més rellevants del nostre dia a dia.

En aquest sentit, Cornella parla d’’N-Realitats’ i de les grans expectatives respecte als mons virtuals. I és que ja són una realitat. Només cal veure l’exemple del primer ministre d’Holanda, Mark Rutte, que va comparèixer davant dels seus ciutadans per oferir-los un discurs. Tothom es va pensar que era ell, però era només un retrat-robot del primer ministre holandès.

Els espais virtuals, els metarversos… estan creixent i atrauen inversions importants. A tall d’exemple, un dels mons virtuals que està prenent molta potència és el món dels bessons digitals, és a dir, les rèpliques de màquines i instal·lacions que serveixen per fer simulacions, en entorns segurs. També trobem aplicacions de realitat virtual al sector de la construcció, amb l’objectiu de tenir tota la informació codificada, facilitant així el procés de construcció i el posterior manteniment dels edificis i instal·lacions.

I no podem passar per alt el camp de l’energia, un sector que mourà molta intel·ligència i recursos en les properes dècades. Ho demostra, per exemple, la capitalització que aconsegueixen startups que proposen idees radicalment noves per a la generació d’energia. La crisi d’Ucraïna fa repensar el model energètic d’Europa i la seva dependència de Rússia. I si hi afegim el canvi climàtic, és evident que la dependència dels combustibles fòssils per generar energia és insostenible.

Són múltiples i molt diferents les veus que parlen d’intel·ligència artificial i màquines intel·ligents. El que està clar és que cada vegada estan més a prop de les nostres vides.

I així continuarà, en aquesta línia. És per això, que no ens cansem mai de repetir-ho: la digitalització és el futur i cal sumar-se al ‘carro’. És vital fer una aposta per les tecnologies i tenir una adaptació activa als canvis i al moment en el que vivim. Només així, podrem mantenir viva la nostra competitivitat com a territori i aprofitar totes les oportunitats que se’ns presenten.